Mentre preparem un post com Déu mana us deixem una foto de M. Baena i us facilitem informació d’aquesta iniciativa que val molt la pena.

El disseny i realització gràfica de la campanya ha estat a càrrec de l’agència de disseny Atipus.

Facebook de la campanya

Post del client de la campanya al seu blog

#col#
Podeu veure més fotos a Flickr

L’iniciativa és molt xula: es tracta d’una nova edició de La Setmana de les Terrasses dels Hotels de Bacelona.
Del 5 al 9 de juny es promouen els espais per a tots els públics que els hotels tenen per tot Barcelona i que sovint la gent no coneix o es pensa que només són pels usuaris dels hotels, en realitat són oberts a tothom. Durant aquests dies s’ofereix una oferta trufada de música en directe, cocktails, moda, tallers, activitats infantils, etc.
Tot amb vistes inèdites de Barcelona.

Hi vàrem recollir dos premis de dues categories diferents; millor coberta d’adults/ficció per a la coberta d’“Un altre got d’absenta” de Tina Vallès (LaBreu Ed.) i millor coberta juvenil per la coberta de “Nº5, el submarí perdut” de Lluís Llort (Ed. Barcanova).

#col#
No cal dir quin és el nivell de felicitat a Malet&Co.

Aquí podeu veure algunes fotos de la vetllada del dimecres 18 a Luz de Gas de Barcelona.

Aquí teniu l’explicació dels premis, que son per votació popular, a la web d’Òmnium.

Tota iniciativa per incentivar la lectura és benvinguda, i si afegeix un valor afegit al llibre encara més.

Aquí el podeu veure

#col#

Tina Vallès observa la vida que transcorre a l’escala, als carrers, al barri. Imagina rastres d’històries en les ombres disfressades de normalitat que ens #col#passen pel costat i que amb prou feines veiem, però que formen part de les nostres vides. I ho fa amb la subtilesa i la precisió d’una llum fugaç que enfoca el més petit detall i deixa entreveure tota una escena.

Tina Vallès va néixer a Barcelona el 1976. Llicenciada en Filologia Catalana, treballa com a traductora i correctora des del 1999. Ha vist publicats alguns dels seus contes en diverses antologies, i va estrenar-se en solitari en aquesta editorial el 2006 amb L’aeroplà del Raval (basat en el blog homònim). Des del 2009 teixeix històries al blog Ganxet sota les pedres. I el 2011 va publicar la seva primera novel·la, Maic (Baula Edicions).
Les primeres versions d’alguns dels relats d’Un altre got d’absenta provenen de la revista Paper de Vidre i dels dos blogs de l’autora. Aquest recull és un projecte que s’ha anat gestant des del 2007 i que si ha arribat a bon port ha estat gràcies al mestre Georges Perec i al sempre inspirador barri del Raval.

Font: LaBreu Web
Article: Revista Núvol.
El Blog de la Tina: Ganxet sota les pedres.

Vídeo: Tina Vallès llegeix un fragment del seu llibre de relats ‘Un altre got d’absenta’ (laBreu Edicions, 2012)

Ha treballat braç a braç amb el gran Perejaume, no cal ni dir que això l’ha fet immensament feliç, doncs per tothom és sabut que Ot Malet és un gran entès en l’obra d’un dels artistes actuals més universals de casa nostra. Rematant la feina, la fotògraf Meritxell Mas ha tancat l’equip, fent les tasques de disseny i fotografiant la peça interior.

Es buscava una carpeta que tingués valor per sí sola, i que defugís del clàssic concepte de “caràtula” d’un CD. En realitat tot plegat representa un embolcall de tipografia en negatiu, aquest embolica l’escultura de fang interior, que és el realment important simbòlicament parlant.

Ot ha fet d’ull dret de Roger Mas, ha exercit la tasca d’intermediari amb disseny i discogràfica, prou entretinguda si el que es volia era obtindre una raresa com aquesta en un mercat com el d’avui dia, tant avessat als conceptes comercials.

La intenció deliberada de produir una raresa comença amb l’eliminació de qualsevol títol per al disc i és tot plegat intencionat i buscat, s’ha intentat que el concepte es desenvolupi en tots els aspectes, tant per part del Roger i la cobla com per la gràfica. Hem anat tots a una i hem treballat plegats des de l’inci, fins i tot durant alguns assajos. La voluntat de tot el concepte ha estat la de mostrar musical i plàsticament que un plantejament tradicional i de vanguarda es poden donar la mà, i en el món extremadament comercial d’avui dia això és de valents. Amb tot, el convenciment que es pot crear una obra així i comercialitzar la cultura creada des de la més pura honestedat va portar Roger Mas a aconseguir que el disc es distribuís amb el diari Ara el passat cap de setmana del 24/25 de Febrer del 2012.

Roger va cercar Perejaume i Ot intencionadament i des de’ls inicis. Tots dos som ferms admiradors de tota l’obra del cantautor i ens va enganxar tot el plantejament. Hi ha coses en la proposta musical d’aquest disc com el recital dels números de la Successió Fibonacci dins el tema Muixeranga que són droga dura per a nosaltres.
#col#
La carpeta/peça és una proposta al més pur estil poètic i artístic de l’univers Perejaume. Es tracta d’una obra que té valor per sí mateixa i que s’allunya del plantejament habitual de coberta+contracoberta, com no podia ser d’una altra manera. L’artista ha ideat el concepte des dels inicis; un diàleg gràfic amb la música creada. El que proposa és un bloc tipogràfic en blanc i negre on tota la informació raja i flueix sense interrupció des de principi al final, des de la coberta fins la contracoberta passant per l’interior. Els blocs d’informació es diferencien entre si a través de les diferents mides dels cossos de tipografia. Ho fa passant-se per la pedra un seguit de normes de disseny i llenguatge seqüencial habitual, i això és una declaració de principis en sí mateixa. Per altra banda el que s’intenta és que tot sigui un bloc empastrat (si calia posar guions per omplir tots els espais es posaven) que ajuda a crear aquesta flassada que embolcalla la peça interior.

El contrapunt doncs ens el dóna la peça central que es va crear pentinant un cercle de fang. Aquesta figura vol evocar un camp llaurat però que té forma circular, com la d’un vinil o un cd. A partir d’aquí el símbol que representa es dispara infinitament i a tota velocitat; la simbologia d’aquest “fals” camp llaurat, que evoca però que no ho és, que és camp que s’ha llaurat i que se’n poden plantar llavors, que és un xic surrealista per ser de fang i ser rodó, que no és recte com els camps llaurats, si no que el deforma i l’arrodoneix tornant-ho infinit, que si el punxes en surt música, que és plàstic, té textura i vol ser tocat… La voluntat de no ensenyar el cor, que l’espectador se’l trobi un cop té la peça a la mà l’obliga a participar de l’enteniment de la proposta, a descobrir l’ordre dels textos, a punxar el fang.

Un veritable plaer que esperem hagi significat l’inici d’un nou espectre creatiu a Malet&Co. El que més valorem però és haver tingut l’oportunitat única de treballar amb Roger Mas i Perejaume, això és d’aquelles coses que sempre es recorden.

La única pega és que a la carpeta hi figuri l’Oriol i no l’Ot com a director d’art, però això ja són qüestions internes.

Links:
Roger Mas i La Cobla Sant Jordi
Perejaume
Meritxell Mas

Entrevista sobte la imatge a B!ritmos

Vídeo “El dolor de la bellesa“

Edita LaBreu Edicions, ells van encarregar la imatge de coberta que aquí podeu veure a Obdúlia Malet. La presentació va ser La Central del Raval, (Carrer Elisabets, 6) de Barcelona.

#col#

Sobre la presentació al blog de la Tina Ganxet sota les pedres.

També podeu gaudir del minirepor de la presentació i entrevista amb en Jair a Tramuntana TV i la Notícia al digital AraGirona (que conté l’enregistrament de tota la presentació).

Veure tota la presentació. (Inicia al minut 6:05)

#col#

#col#

En aquesta entrada del blog podeu trobar informació ampliada de Tria Llibres així com de la festa de presentació el passat 24 de Febrer de 2012 a Barcelona.

LINKS
Per comprar Hawaii Meteor a Tria Llibres
Per comprar Furioso Reloj a Tria Llibres
Editoriar Tria Llibres

Foto: Quim Morales, Oriol Malet i Jair Domínguez.

La festa va ser amenitzada musicalment per Phil Musical, i va ser un exitàs de públic.

A banda del paper d’Ot com a director d’art de l’editorial Tria Llibres, la resta d’il·lustradors de Malet&Co també treballem al seu servei. Nostres han estat les cobertes, entre d’altres, de “L’home del Calendari” de Carles Bellver,
#col#
“Altres Arbres” de Sílvie Rothkovic, o les de les dues novetats “Furioso Reloj” de Pau Palacios i “Hawaii Meteor” de Jair Domínguez.

Com diu a la seva web; L’Editorial Tria neix en una època de canvis tecnològics que revolucionaran l’edició i la difusió de llibres tal com ara les entenem.

És un projecte jove que parteix de les inquietuds culturals i socials d’un grup de persones que inclou professionals de l’edició i el disseny gràfic, la gestió cultural, el llenguatge, les humanitats, l’economia, les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, el periodisme, i la ciència.

La confluència d’aquestes perspectives diverses dota al projecte de l’Editorial Tria d’una visió global i completa aplicada a l’edició i a la difusió de continguts culturals. Sense limitacions ni prejudicis, independent, arriscada, i sense complexos.

LINKS
Article de la presentació a “Ara Girona”
Per veure la galeria de fotos a Flickr
Per comprar Hawaii Meteor a Tria Llibres
Per comprar Furioso Reloj a Tria Llibres
Per seguir Quim Morales a Twitter
Per seguir Jair Domínguez a Twitter
Per seguir Phil Musical a Twitter
Editoriar Tria Llibres

L’atracció de les bones inclinacions
El Big Ben de Londres es decanta lleument i entra així al club de les torres que s’inclinen de manera involuntària
DIVERSES CAUSES POSSIBLES Una torre pot cedir a causa d’un subsòl tou, un lliscament de terreny o obres a prop DIAGNÒSTIC DE L’ENGINYER “Al Big Ben li caldrien deu mil anys per arribar a la inclinació de la torre de Pisa” OBRES ALS VOLTANTS Prop del Big Ben es va fer un aparcament subterrani i una línia de metro. No hi ha cap motiu per alarmar-se, però tampoc per fregar-se les mans.
#col#
La celebèrrima torre del rellotge del Parlament britànic de Londres, més coneguda com a Big Ben, s’està inclinant lleugerament i, si bé un equip tècnic la vigila per si de cas, no s’espera que la cosa empitjori. En contrapartida, serà difícil que una munió de turistes hi competeixi per fer-se fotos simulant que aguanten amb les mans la torre que cau, aquesta imatge que –tot s’ha de dir– hem buscat tots amb les nostres càmeres o mòbils en visitar el campanile de Pisa, la més fascinant de les diverses torres que, decantades sense volerho, hi ha al món. Les bones inclinacions atreuen.

Aquestes imatges estan realitzades de forma híbrida entre el dibuix a mà i l’acabat digital. A més l’autora no oblida mai els detalls típics de les tendències del moment, pentinats, vestuari i estètiques realment actuals i modernes.

Informació del disc Quatriometry

Andreu Zaragoza: guitar
Seamus Blake: tenor sax
Abel Boquera: hammond organ,
rhodes on #4
Ramon Prats: drums

#col#
Design and illustrations by Oriol Malet
Photos by Suzannah Larke

All songs composed and produced
by Andreu Zaragoza
Recorded at La Karraka Studio 30-3-11
Mastered in NY
by Michael Pérez Cisneros

www.andreuzaragoza.com
Andreu Zaragoza on Myspace
Andreu Zaragoza Store/Downloads

Com que es demana un estil lliure l’Oriol s’encarrega d’aquestes feines.
#col#
Podeu veure dues il·lustracions per a contes d’estiu de 2009 i 2010 (Pau Faner i J.E.Pacheco), una per al nadal de 2009 (John William Wilkinson) i la il·lustració per al text que en Quim Monzó va escriure al maig del 2011 per a l’especial 130 anys de La Vanguardia.

#col#
Número 5. El submarí perdut

Escoltar l’entrevista

Blog d’ El món a Rac1

Aquest llibre està destinat al públic adolescent, però el més interessant és que el públic adult s’ho pot passar molt bé, doncs admet varies lectures, i es deixa entendre des d’una multiplicitat de conceptes molt rica. La barreja de ficció, realitat, personatges i situacions reals, i resolucions històriques paral·leles narrades amb qualitat literària és tal que qualsevol amant de la literatura s’hi pot sentir atret.

Sinopsi;

Nuno Peixoto, un jove científic portuguès, relata el 2007 les diferents aventures que van començar l’agost del 2001 quan, seguint la pista d’una mena d’invent denominat «líquid transmatèric», va viatjar fins a l’illa de Madeira. Allà, ajudat per Agripina, una senyora molt activa, tot i que estava a punt de jubilar-se, va localitzar un petit bagul amb una agenda i unes bovines de cinta de magnetòfon. #col#Amb la informació aconseguida, Nuno va treure a la llum noves dades sobre el misteriós líquid i també sobre un sorprenent projecte secret que es va posar en marxa a l’illa el 1942, en plena Segona Guerra Mundial: una cursa entre sis submarins que havien de donar la volta al món. El guanyador també guanyaria la guerra. Nuno va decidir seguir una pista més, la que indicava que un dels submarins podia amagar un petit tresor. Durant la recerca del submarí perdut seixanta anys abans, Nuno va conèixer Silvana Darinka, una noia de caràcter decidit que li va robar el cor. Tota mena de personatges reals i de fets històrics acompanyen els protagonistes en una novel·la de ritme trepidant, amb molt d’humor i que inclou la llista més llarga de formatges de la literatura universal.

Lluís Llort explica l’origen d’aquest treball dins l’annex “L’hora de la veritat“;

L’origen d’aquesta novel·la és un dibuix de l’Oriol, que em va enviar amb la consigna: “A veure què t’inspira?”. Un submarí al desert? El traslladaven en avió i els va caure? No, no, no… Què més hi ha? Un gentlemen prenent un te tranquil·lament? I si el submarí està recobert d’un líquid… transmatèric? Sí! I si participava en una cursa? (Com que té el número 5, pot voler dir que n’hi ha altres.) I si, per la roba del personatge, la història està ambientada als anys 40? En l’època de la Segona Guerra Mundial, sí. I si… I si un noi, força antiheroi, investiga què va passar realment a… l’illa de Madeira?! I així va començar tot.Allò que dèiem: una cosa porta a l’altra…

Compra el llibre online.

Entrevista a Lluís Llort i Oriol Malet sobre el llibre a “El món a Rac1″ (08/12/2011)

Crítica d’Andreu Sotorra al diari Avui (29/12/2011)

Veure galeria fotogràfica de la inauguració a Flickr

L’acte d’inauguració va tenir lloc el divendres25 de novembre al local d’ a45º Taller de marcs, carretera de Manlleu 7, 1º 2ª de Vic.

L’exposició hi estarà del 25 de novembre del 2011 al 4 de febrer del 2012. A banda de gaudir d’una selecció d’una quinzena de reproduccions, aquestes es venen numerades a preus ben assequibles (de 18 a 34€), diferents formats i estils.

Us hi esperem!

#col#

Veure a Google maps
a45graus.com

Sobre el Jamboree
El gener de 1960 un grup de joves ‘bopers’ (Enric Vázquez, Xavier Coma, Joan de Sagarra, José Luís Guarner, Díaz Plaja, Josep M. Ribó), una part dels quals havien fundat el Jubilee Jazz Club, es van posar d’acord amb l’empresari Joan Rosselló per a convertir un soterrani tronat de la plaça Reial de Barcelona en el primer club de jazz estable del país, el Jamboree.

‘Jamboree’ és el nom que es donava a les festes on es cantaven espirituals negres i d’aquí també prové la paraula ‘jam session’. Sembla que va ser l’especialista en còmic i novel·la negra Xavier Coma qui li va posar aquest nom. El primer concert fou el 9 de gener del 1960 amb el pianista Tete Montoliu acompanyat pels Jazz Brothers, grup format pels anomenats germans Hand, que anys després serien acusats de participar en el famós crim del carrer Aragó.

Pel Jamboree de la primera època van passar el bo i millor del jazz europeu i nord-americà: Ornette Coleman, Lou Bennett, Chet Baker, Dexter Gordon, Stephan Grapelly, Lee Konitz, Pony Poindexter…

Avui el Jamboree és un club de referència a Europa, i és l’únic que manté una programació diària de jazz en viu a Barcelona. La falta de locals per tocar i sentir jazz en directe a Barcelona és un dels pocs aspectes negatius de la darrera època en el món el jazz. Perquè s’han donat un cúmul de circumstàncies que fan que el jazz aquí visqui un moment d’or. El Jamboree n’ha estat una peça clau, Joan Mas enumera els altres elements que han aconseguit aquesta realitat: ‘Mai com ara hi havia hagut tants músics i de tanta qualitat, que han pogut formar-se en escoles com el Taller de Músics i l’Aula de Música, que han marxat a fora per perfeccionar l’instrument, músics que han fet de pont entre Barcelona i Nova York, i que han pogut enregistrar els seus treballs en segells com Fresh Sound de Jordi Pujol Baulenas. Tot això fa que Barcelona sigui avui un nucli jazzístic important.’

Pel Jamboree aquests darrers anys hi han actuat les primeres espases tan de l’àmbit local com internacional. Així, trobem noms de la talla de Ravi Coltrane, Christian Scott, Johua Redman; Horacio Fumero, Kurt Rosenwinkel, Jordi Rossy, David Mengual, Mark Turner, Gorka Benitez, Giulia Valle, Al Foster, Sonny Fortune, Carme Canela, Jordi Matas, Albert Sanz, Llibert Fortuny, Andreu Zaragoza, Marc Ayza…

Extret de Vilaweb

#col#
Sobre el WTF Jam sessions
Segons la plana de FaceBook de WTF, la proposta és la següent;

Somos la Jam Session del club decano del Jazz en España… Jamboree Jazz Club – Barcelona.

Durante todos estos años, miles de personas y cientos de músicos se han dado cita todos los Lunes en el célebre Jamboree Jazz Club en el centro de Barcelona. Jazz, Funk, Hip-hop, R&B, Reggae, Electrónica, Brasil, Africana… todos estos estilos han estado representados en el escenario por los más afamados músicos del mundo que, de manera itinerante, suelen dejarse caer por las WTF Jam Sessions. No obstante, estas sesiones han sido también una cantera inagotable de nuevos talentos que han podido foguearse a fondo en estas maratonianas veladas, codeándose en muchas ocasiones con sus ídolos más admirados.

Con una fórmula basada en tres partes más o menos estructuradas y durante 4 horas y media, las WTF Jam Sessions garantizan una gran sesión de música en riguroso directo con altísimos niveles de intensidad y fuerza, elementos estos que han causado adicción entre músicos y público desde el primer día.

A las 21.00 horas entra en acción el artista invitado acompañado de una formación sorpresa de su elección. Suele ser una primera hora basada eminentemente en un repertorio jazzistico aunque no necesariamente…

A partir de las 22.30 más o menos, Aurelio Santos, el coordinador, comienza a moderar la WTF Jam Session invitando al escenario a los músicos que esa noche hayan mostrado su interés por tocar. En esta fase de la WTF Jam Session los músicos suelen desarrollar su música por medio de standards de Jazz, Blues y Brasil.

A partir de las 00.00 más o menos comienza la parte más salvaje de la sesión en un entorno de total improvisación donde la experimentación es el “leit motive”. Todos los estilos se mezclan y retuercen sobre todo el Funk y el Hip-hop con trazas de Jazz y Reggae… Músicos, Cantantes, Emcees, Bailarines… todo vale y todo puede pasar y muy fuerte, de manera contundente… para bien o para mal…

Para acabar la noche, alrededor de las 01.30, damos paso a la sesión de DJ YODA, residente de Jamboree con una sesión de Hip-hop, Dancehall y R&B hasta las 05.00

www.wtfjamsessions.com
Jamboree