best websites of the world

Ot

MALET

PINTURES I MURALS

Neix a Martorell el 27 d’abril del 1975. El seu primer professor d’art, Lluís Rodríguez, va dir que l’Ot pensava i xerrava més que no pas pintava. Ara fa el mateix. Des de petit ha desenvolupat un talent artístic peculiar. Quan estudiava omplia els apunts i els llibres de text amb les seves creacions, totes fetes amb bolígraf. Emperò, per un motiu relacionat amb un trauma infantil tenia pànic al color. Dotat d’un ego desmesurat, es va despreocupar del tot de la formació tècnica fins que, havent acabat el batxillerat, va fer una primera prova d’accés a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Li van dir que no. Amb l’ego fet miques va deambular durant mesos pels carrers de Martorell, com un pidolaire. ¿Com podia ser que l’haguessin

rebutjat a Belles Arts si el seu dibuix va ser impecable: amb bolígraf Bic, un retrat de Conan, el bàrbar? Diuen que qui li va treure tota la tonteria va ser el mestre, pintor i performer martorellenc Lluís Rodríguez, que el va acollir a la seva escola d’arts plàstiques. Allà es va iniciar de manera acadèmica en el món de les

arts plàstiques i de la història de l’art. La impaciència de l’Ot va fer que no hi durés més d’un any, prou temps però perquè el segon intent d’entrar a la Facultat fos un èxit. Un cop dins, les coses es van torçar. La Facultat de Belles Arts de Barcelona és la cosa més semblant a un forat negre: els aspirants a artista aprenen l’art de divagar mentre esperen el bigbang que els enlairi a les esferes del mercat de l’art. Tot i ser dels pocs que de debò sabia dibuixar, l’Ot va passar per anys de confusió, de canvis d’estil, de conflictes amb mestres i de projectes inacabats.
Després del període universitari –del qual sempre destaca l’estudi de dues assignatures d’història de la música en una facultat que no era la seva– va arribar al món de les sales d’exposicions. Va fer algunes exposicions amb prou èxit, amb quadres de petit i gran format. Paral·lelament es va iniciar en el món dels murals, i en té alguns que avui pengen de parets de prestigiosos locals barcelonins i de cases de nous rics amb gust estètic dubtós. Mentre sobreviu a base de fer murals per a escenografies i exposicions històriques, des de fa cinc anys rumia si tornar a fer alguna altra exposició de pintura, algun dia.